La expresivitat del color

• Impressionisme

L’Impressionisme neix com a evolució del Realisme i de l’escola paisatgista francesa de finals del segle XIX, era ja un art estancat i sense originalitat. L’Impressionisme es correspon a una transformació social i filosòfica: "el creixement de la burgesia", aquesta comença a introduir els seus costums a la societat, hi ha un canvi important, el camp canvia de ser un lloc de treball a ser un espai d’oci: es comencen a fer excursions campestres, és el món que retrata Monet i Renoir.












Claude Monet. Estanc amb nenúfars (1899).

Entre els quadres que he vist de Monet m'ha agradat especialment aquest perque em transmet sensació de tranquilitat, és el lloc ideal per concentrar-se o relaxar-se.
- Els nenúfars indiquen que és una obra estàtica ja que solen estar en aigues sense corrents. També ho indica l'absència de vent ja que les fulles no presenten moviment.
- Els colors utilitzats són tonalitats de grocs i verds. Utilitza el negre per donar profunditat a la imatge. I un toc rosat per als nenúfars wue indiquen que és primavera.
- La llum indica que és al principi de la tarda ja que té un petit toc ataronjat.
- Té unes pinzellades allargades.

• Post-impressionisne

El terme Post-impressionisme s'aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX , que apareixen després de l’Impressionisme. Roger Fry, un crític britànic, en 1910, va inventar el nom de "post-impressionisme", quan es va fer a Londres una exposició de pintures de: Paul Cézanne, Paul Gauguin i Vincent van Gogh.











Vincent Van Gogh. Nit estrellada (1889).

Aquesta pintura em dona una sensació oposada a la del quadre de Monet, em transmet por i intranquilitat. Sembla una imatge treta d'un malson. Crida l'atenció la importància que li dona al cel i al xiprer i la poca que li dona al poble. Em sobta que el cel estigui completament il·luminat i la llum no arribi al poble que està a les fosques.
- Les formes arrodonides i les espirals donen la sensació de que és una obra dinàmica. El xiprer sembla sacsejat pel vent.
- Predominen els colors foscos i fereds, negres, blaus i verds foscos. Al mateix temps utilitza colors càlids, taronja i groc, per resaltar els estels i la lluna.
- La absoluta foscor indica que és de nit.
- Té unes pinzellades allargades i continues.

• Fauvisme

El Fauvisme és un moviment pictòric de principis del segle XX sorgit a París durant un breu període (1904-1907), entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. El nom va ser imposat per Louis Vauxcelles en la crítica que va fer del Saló de Tardor de 1905, a causa dels violents mètodes de pintura utilitzats per aquests artistes. Les seves principals influències vénen de Paul Gauguin i de les idees de Zola, Nietzsche, Stirner i Huysmans.
Els artistes eren Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlaminck.

Henri Matisse. Música (1907).

Em sembla que Matisse va voler transmetre amb aquest cuadre la llibertat i la igualtat entre sexes ja que ha pintat als personatjes sense distingir si són homes o dones.
- La posició de les figures dona a entendre que és un quadre dinàmic, ja que es troben en moviment.
- Predominen el verd i els marrons, cosa que reflexa la naturalesa.
- La llum indica que és per la tarda.
- Són pinzellades allargades i desordenades.

• Expressionisme

L'expressionisme és un moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX, en el mateix moment que el fauvisme francès. Va rebre el seu nom en 1911 en ocasió de l'exposició de la Secessió berlinesa, en la qual es van exposar els quadres fauvistes de Matisse i els seus companys francesos, a més d'algunes de les obres precubistes de Pablo Picasso.
L'expressionisme s'entén com una accentuació o deformació de la realitat per a aconseguir expressar adequadament els valors que es pretén posar en evidència, i es va manifestar com una reacció parcial a l’impressionisme.










Franz Marc. Els grans cavalls blaus (1911).

A pesar de que sembla que els cavalls són animals lliures crec que l'autor vol expressar que aquests es troben presoners.
- És una obra dinàmica, doncs dona la sensació de que els cavalls estan intentant sortir de la tanca.
- Predominen els colors freds pels cavalls i càlids pel paisatge.
- Sembla que sigui per la tarda ja que en el fons predominen els colors vermell i taronja.
- Són pinzellades llargues i continues.

Laura